Joc de mans

Som-hi. Li fan a mans la recepta del concurs. Ha estat de sort. Es frega les mans. De ben segur passarà la mà per la cara a tots els participants; no li caldrà fer mans i mànigues per ser el millor. El triomf és a les seves mans.

Posant fil a l’agulla. Ho té tot per mà i no deixa res a la mà de déu. Treballa amb les mans; hi té la mà trencada. El toc magistral el fa amb la mà de morter. Per sota mà, es permet donar un cop de mà als rivals. No és que tingui les mans foradades, però no li fa res allargar la mà als companys. Ningú no es posarà les mans al cap per això ni li treurà de les mans cap mèrit. Aquesta mà la té guanyada. Res no se li envà de les mans.

Temps. Tothom amb les mans enlaire. La competició acaba tal com es preveia i amb una encaixada de mans entre tots els concurrents. Els trofeus són originals, fets a mà. Els espectadors piquen de mans una bona estona. Ella s’apropa i li agafa les mans. Es fan un petó mentre s’esvaneixen dolçament com si fos un joc de mans.

Tagged with:
Arxivat a Nocturn

Panot de pensaments

Unes lleixes de roure al queixal de la paret, unes bigues llarguerudes al sostre de l’habitació, un feix de claror entre les escletxes de la persiana, un siurell de les illes a l’ampit de la finestra, una cadira estellada al balcó de la façana, una olla d’aram al replà de l’escala, un tricicle atrotinat a les golfes de la casa, una màquina d’escriure a la taula del despatx, una càntir de La Bisbal al prestatge del celobert, un llibre esgrogueït al bagul sota l’escala, una pila de cendra a la llar de foc del menjador, una esquerda esbiaixada al sòcol de la cuina, un crostó rosegat a la calaixera del pa, un panot de pensaments al solei de l’eixida, unes rajoles escantonades al celler del cobert, un pany rovellat a l’armari del rebost, una aixeta degotant a la pica del safareig. I tu i jo amunt i avall, amb la llengua a fora.
Tagged with:
Arxivat a Nocturn

2117

“[…] After years of political disagreement, Spanish recentralizing trends and massive peaceful Catalan September 11 demonstrations, on October 1 2017 the Catalan people, according to their civilised way, voted for independence in a non-agreed referendum that the conservative central government could not avoid. The violence experienced during the intervention of the public forces sent to Catalonia was rejected by massive demonstrations on October 3 throughout the country. In accordance to the mandate emanated from October 1 results, the Parliament of Catalonia  symbolically proclaimed the Republic of Catalonia on October 27, followed by its immediate suspension and call for dialogue. The central government continued responding to the facts from its immobility, constructing ruthless stories and judicialising politics. The Catalan self-government was suspended. The main Catalan political leaders and significant members from some large rooted social organizations were imprisoned or went to exile. In an inequality and boosted polarization context, the regional elections on December 21 called by the central government gave a prominent rise of unionist votes in the same way as the independence political representation mantained its majority in the Parliament and achieved the Catalan government again. On the street, yellow bows everywhere became symbols claiming freedom for political prisoners and to stop persecution of exiled politicians. […]” #proudofcatalonia
Tagged with: ,
Arxivat a Nocturn

Caldria ser poeta

Un elefant solitari atrapat a l’espadat del port, un discret tresor compartit a l’hostal de les paraules, un llac de sons delicats per acollir la dansa del cigne. Caldria ser poeta per escriure tanta realitat.
Tagged with: ,
Arxivat a Nocturn

Salt mortal

En blanc i negre

 

Atlètic. Fixa la mirada al front. Un moment de concentració i arrenca a córrer. Agafa embranzida. Un breu recorregut abans d’enlairar-se. Evoluciona suspès a l’aire. S’agafa els genolls i traça un espectacular salt mortal endavant. Cau dempeus, clavat, amb les cames lleugerament flexionades. Es deixa anar per la inèrcia, recolza les mans a terra i fa una tombarella. Es posa dret. Obre els braços i dibuixa un somriure de satisfacció. Vincla lleugerament el cap per agrair els aplaudiments. Relaxa el cos i retorna al fons de la pista. Atlètic. Fixa la mirada al front. Un moment de concentració i arrenca a córrer. Agafa embranzida. Un breu recorregut abans d’enlairar-se. Evoluciona suspès a l’aire. S’agafa els genolls pause play i traça un espectacular salt mortal endavant… Play rere play, no deixa de somiar que algun dia fugirà d’aquest absurd gif animat.
Tagged with: ,
Arxivat a Nocturn

Nàufrag

Final apte només per a tintinòlegs

 

Eleva el naufragi a la categoria de poesia. Prega que el xoc hagi estat només contra un iceberg a la deriva de la seva pròpia vida. Però no, el fet és més prosaic i el vaixell s’enfonsa. Salta a l’aigua, s’agafa com pot al primer tauló estavellat que troba i es deixa endur per les onades cap a l’illa ignota que albira a l’horitzó, qui sap si cau ocasional de pirates despietats o de caníbals ferotges. Entén que és l’única oportunitat de salvar-se. De sobte, sobresurt entre les aigües una superba i llustrosa aleta de tauró que se li acosta. Ara sí. En un tres i no res veu passar davant seu la seqüència de tota la seva malaguanyada existència i, al final del túnel, una llum acollidora que l’està esperant. Encara no. Alguna cosa sembla que l’estiba i no el deixa marxar d’aquest món. El tauró emergeix somrient. El professor Tornassol saluda des de la cabina.

  

Tagged with:
Arxivat a Nocturn