Caldria ser poeta

Un elefant solitari atrapat a l’espadat del port. Un discret tresor compartit a l’hostal de les paraules. Un llac de sons delicats per acollir la dansa del cigne. Caldria ser poeta per escriure tanta realitat.
Tagged with: ,
Arxivat a Nocturn

Salt mortal

En blanc i negre

 

Atlètic. Fixa la mirada al front. Un moment de concentració i arrenca a córrer. Agafa embranzida. Un breu recorregut abans d’enlairar-se. Evoluciona suspès a l’aire. S’agafa els genolls i traça un espectacular salt mortal endavant. Cau dempeus, clavat, amb les cames lleugerament flexionades. Es deixa anar per la inèrcia, recolza les mans a terra i fa una tombarella. Es posa dret. Obre els braços i dibuixa un somriure de satisfacció. Vincla lleugerament el cap per agrair els aplaudiments. Relaxa el cos i retorna al fons de la pista. Atlètic. Fixa la mirada al front. Un moment de concentració i arrenca a córrer. Agafa embranzida. Un breu recorregut abans d’enlairar-se. Evoluciona suspès a l’aire. S’agafa els genolls pause play i traça un espectacular salt mortal endavant… Play rere play, no deixa de somiar que algun dia fugirà d’aquest absurd gif animat.
Tagged with: ,
Arxivat a Nocturn

Nàufrag

Final apte només per a tintinòlegs

 

Eleva el naufragi a la categoria de poesia. Prega que el xoc hagi estat només contra un iceberg a la deriva de la seva pròpia vida. Però no, el fet és més prosaic i el vaixell s’enfonsa. Salta a l’aigua, s’agafa com pot al primer tauló estavellat que troba i es deixa endur per les onades cap a l’illa ignota que albira a l’horitzó, qui sap si cau ocasional de pirates despietats o de caníbals ferotges. Entén que és l’única oportunitat de salvar-se. De sobte, sobresurt entre les aigües una superba i llustrosa aleta de tauró que se li acosta. Ara sí. En un tres i no res veu passar davant seu la seqüència de tota la seva malaguanyada existència i, al final del túnel, una llum acollidora que l’està esperant. Encara no. Alguna cosa sembla que l’estiba i no el deixa marxar d’aquest món. El tauró emergeix somrient. El professor Tornassol saluda des de la cabina.

  

Tagged with:
Arxivat a Nocturn

Jam session

Laid back. Clau de sol, quatre per quatre i una dotzena mal comptada de compassos per estendre una senzilla melodia als fils del pentagrama. Si tot el món fos de paper. La jazzwoman la llegeix i se l’emporta amb el so de la seva trompa. Si tot el món fos de paper… estriparia els mals moments. Si tot el món… pintaria els racons més oblidats. Brisk. Si fos de paper… faria papiroflèxia amb les pors. Si tot el món fos de paper… embolicaria compliments sense parar. Si tot fos… La jam session promet.
Tagged with: ,
Arxivat a Nocturn

Crispetes

Menú?
Cubell familiar?
Capsa grossa, mitjana o petita?
Dolces o salades?

  

Observador com era, coneixia bé la manera de convertir un molsut gra de raïm en pansa. Inquiet com era, havia seguit amb atenció l’elaboració de fruita confitada a partir d’un grill de taronja, d’un tall de pera o d’una cirereta espinyolada. Experimentat com era, capia amb fruïció la transformació d’un gra d’all en un potent allioli ben lligat, Imprevist com era, quedava sempre meravellat per la sobtada metamorfosi d’un gra de blat de moro en crispeta. De fet, al cinema mai no havia pogut passar de l’avantsala, encantat davant d’inesgotables festivals de crispetes.
Tagged with: ,
Arxivat a Nocturn

Desig de tu

Sentir de nit que encara vols dir,
deler d’ensorrar murs que perviu,
servar l’afany d’escriure silencis,
desig de tu, llibertat i destresa.

Tagged with: ,
Arxivat a Nocturn