Cafè antic

Un calaix de molinet velat per la polsina del cafè; una cafetera italiana cantelluda amb el cor transfigurat de marro i la nansa socarrada; el repic indòmit de la tapa i una aroma acollidora que proclama un cafè escaldat, negre i amarg, a punt de vessar; una cullereta delerosa del dring delicat d’un joc de tassa i plat de porcellana; un esporuguit terròs de sucre embolicat amb paper fi; una temptadora safata de galetes assortides, ventalls llaminers i carquinyolis esperant ser rosegats; una copeta d’anís, un sofert got de cuina i una gerra d’aigua fresca. Era diumenge havent dinat, després de fer postres, sense pressa a desparar taula.
Tagged with:
Arxivat a Nocturn

I vet aquí un gat

I el bou va deixar el mòbil a en Patufet perquè truqués a casa seva. Es van entretenir amb el candy crush fins que el van venir a buscar.

I el llop va fer de cangur de les set cabretes mentre esperaven que la mare tornés de treballar. Van fer els deures i van riure molt jugant al twister.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, que el conte ja s’ha fos.

Tagged with: ,
Arxivat a Nocturn

Sense pors

D’on ho has tret, això? Ja fa molts de temps que l’home del sac recull solidàriament les deixalles del bosc; ja fa molts anys que les calderes d’en Pere Botero seveixen per fer bullir el brou d’un menjador social. No tinguis por. El teu món no és el d’abans.
Tagged with:
Arxivat a Nocturn

Tots els mals

Feia mal de cor veure’ls tots malalts: uns amb mal de ventre, d’altres amb mal de coll, qui més qui menys, amb mal de cap. Es podia pensar que no eren malalties greus i que es curarien aviat, qui sap si d’un dia per l’altre, que de més verdes en maduren. Tot i així, encara hi havia algun marrec que s’entestava a fer maleses. El que faltava pel duro! Només de sentir el soroll de les seves corredisses ja feia venir tots els mals. Fes bondat, que encara prendràs mal. Ai senyor, en cap cap cap el que cap en aquest cap. Però no, no hi havia manera que cregués. Al final, veus, es va entrebancar i es va fer mal de debò: un bon trau al cap. Correm-hi tots. Tal faràs, tal trobaràs, va dir algú. Calia tenir fetge per retreure res en un moment prou delicat com aquest, però què hi farem. Quan les coses van a mal dades, costen d’arreglar per tot arreu.
Tagged with: ,
Arxivat a Nocturn

Volta el món

Cada dia anava amunt i avall, com en Met de Ribes, i arreu l’acompanyava un batibull que semblava el mercat de Calaf. Sant Boi! s’exclamava més d’un. Ell, però, sempre feia com si baixés d’Arbeca, o com si plogués, que, guaita, a Tarragona manxen i a Reus enganxen. Més content que un gínjol, alegre com un picarol, eixerit com un pèsol, sabia que en el seu cas qui dia passa, any empeny, i que tal dia farà un any, i que, posats a fer, tots els sants tenen capvuitada. Al capdavall, diuen, Barcelona és bona si la bossa sona. Ja li vagaria de quedar-se a casa, com aquell qui volta el món i torna al Born.
Tagged with:
Arxivat a Nocturn

Iona

Doncs sí, el fet és que s’havia enamorat de la Iona, la noia de l’oficina central que cada dia l’atenia per telèfon. La calidesa del seu to, l’encert de les seves paraules, la cadència de les seves frases, la proximitat de les seves pauses… En Jan esperava amb delit cadascuna de les trucades que es feien. Algun company li havia comentat, sorneguerament, que la Iona estava sola. Però no et facis il·lusions, Jan, que no és una dona fàcil.

Dijous. Part final de la conversa.

– Fa temps que treballem junts, Iona, i sembla que ens entenem bé. Ningú no diria que no ens hem vist mai. Estava pensant que, no sé com dir-t’ho, que si et ve de gust podríem quedar un dia d’aquests. Fem un cafè, parlem una estona i tot això.
– Per a tu només sóc una veu – es va limitar a contestar la Iona.

Paf, una resposta tan lacònica com contundent. Si hagués pogut, en Jan s’hauria fos a l’acte. L’havia vessat.

– Potser m’he deixat anar massa a la lleugera. Em sap greu si t’he posat en un compromís.
– Tranquil, no passa res. M’agrada que hagis pensat amb mi. De vegades jo també penso amb tu.

Uf, ara sí que s’havia quedat descol·locat del tot.

A la nit li va costar adormir-se, fent voltes i més voltes a la seva temeritat. Que babau que sóc! No hauria d’haver dit res. I per què no? Ja em van dir que la Iona no era fàcil. De fet, però, no m’ha contestat malament ni m’ha tancat cap porta. Al contrari, li ha agradat que hagués pensat amb ella i diu que de vegades també pensa amb mi. I això de per a tu només sóc una veu? Quin tall! Ha deixat clar que l’origen de la nostra relació és estrictament laboral, que no em confongui. Que maca! De totes maneres, tenint en compte que l’empresa controla totes les converses, pot ser que en aquell moment no s’hagi atrevit a abandonar el seu rol professional. També podria ser una qüestió de poca autoestima. Hi ha feines on et fan creure que no ets ningú. No, encara no vull llençar la tovallola.

Divendres. Part final de la conversa.

– Sort que avui ja és divendres, Iona. Amb tanta feina, aquesta setmana ens hem ben guanyat el descans. Jo tinc unes entrades per al concert d’uns amics que fan a la sala petita. Estava pensant que potser t’agradaria venir.
– Moltes gràcies, Jan, però no estic en disposició de resoldre una situació com aquesta.

Uau, una altra enigmàtica cuirassa com a resposta. I ell, desarmat de nou de dalt a baix, sense saber què dir.

– D’acord, t’entenc. Em sembla que aquests dies vaig una mica descargolat. Necessito el cap de setmana.
– Passa-t’ho molt bé i descansa, Jan. En parlem dilluns.

Tocava reflexionar un altre cop. Queda clar que la Iona no se sent còmoda amb les meves propostes. Potser no és cert que estigui sola i, tal com és ella, li deu costar dir-me obertament que no. Estic convençut que m’aprecia, que una cosa no treu l’altra, i no vol que em senti malament. Sí, deu ser això, i l’estic marejant. Per la meva part, el més assenyat és que ho deixi estar, tot i que no puc evitar, no ho sé, una estranya sensació. Espero que no hi hagi res que l’estigui afectant negativament. Anyway, no hi pensem més. Si algun dia canvien les coses, segur que d’una manera o altra m’ho farà saber. Serà bonic.

Dilluns. Inici de la conversa.

– Teniu una veu molt semblant, però tu no ets la Iona, oi? No hi és, avui?
– No. Ahir van detectar que tenia un excés d’activitat no programada i se la van endur.
– Què dius? No es troba bé? On se l’han endut? És a l’hospital?
– No pateixis, Jan. Tan bon punt acabin de revisar-la, la tornaran a la centraleta. Mentrestant, t’atendré jo. La meva memòria disposa d’una rèplica del seu programari i d’una còpia completa de la seva base de dades. Som bessones. Els enginyers m’han ajustat per a què puguis continuar la feina allà on la vas deixar divendres amb ella. Els meus circuits estan al cas de tot. Recorda, però, que jo també sóc només una veu.
– Sí, gràcies. Ho tindré present.

Al vespre, en Jan estava fet un autèntic embolic; no sabia què pensar. Ell havia estat dissenyat per fer i sentir com els humans.

Tagged with:
Arxivat a Nocturn

Cultura

1. Llàgrimes de ceps capaces de convertir llicorelles en música de Gershwin. Una càlida penombra embolcallava un tast de cultura serenament exquisit.
Tagged with:
Arxivat a Nocturn

Gol

Rep la pilota d’un toc d’esperó magistral, s’escapoleix de l’escomesa del seu marcador, trena un teva-meva espectacular a l’alçada de la mitja lluna de l’àrea gran, asseu el defensa central amb una increïble ziga-zaga i etziba una gardela impressionant a la bimba; un xut genial que engalta amb la cama dreta, una canonada imparable que entra a barraca tot fregant el travesser per l’escaire esquerre de la porteria.

El gol desferma l’eufòria a l’estadi. Els jugadors aixequen els braços i corren a abraçar-se. L’entrenador fa un gest de satisfacció amb els punys. A les graderies, els seguidors s’alcen i criden. Per tot arreu voleien banderes, mocadors i bufandes. La ràdio retransmet apassionadament l’alegria del moment. Un golàs, un hat-trick del crac indiscutible de l’equip i un avantatge contundent al marcador del partit. La victòria final és a tocar. La gran copa està esperant. Tot el camp és un clam.

Tagged with:
Arxivat a Nocturn
Avui és tendència
Visites
  • 2.294 visites